lunes, 26 de mayo de 2008

ENTRE EL EXTASIS Y LA CATASTROFE


Israelians i palestins han acabat els dies per recordar, des dels dos vessants, el seixantè aniversari de la creació de l'estat d'Israel


PERE MARUNY. Jerusalem

Per als uns s'ha acabat la festa i per als altres continua la desgràcia. Israelians i palestins han posat punt final a les celebracions i lamentacions del que anomenen independència i de la Naqba . Conscients que és de mala educació presentar-se a una festa d'aniversari sense cap regal, les més de cent personalitats convidades a la conferència organitzada pel president israelià, Shimon Peres, van anar deixant-hi un reguitzell de grans paraules. Totes, sense excepció, feien propi el discurs israelià i evitaven cap crítica que desafinés la cançó del Per molts anys.
El primer a estrenar-se va ser el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Miguel Ángel Moratinos. En una trobada al seu hotel de Tel-Aviv, el ministre va desgranar les seves esperances que, finalment, s'arribarà a l'acord definitiu entre israelians i palestins a finals d'aquest any. A la pregunta feta per aquest diari de si creia possible un acord de pau que no compti amb Hamas, el ministre no va dubtar a repetir que «amb Hamas, no és possible dialogar-hi».
I és que Shimon Peres ja ho havia deixat ben clar: «La culpa que els palestins no tinguin un estat propi és de Hamas.» De les paraules del president israelià, se'n podria desprendre que l'ocupació de Palestina va començar fa dos anys, quan el grup islamista va obtenir el poder a la Franja de Gaza. Però la gran estrella convidada va ser, sens dubte, el president nord-americà. La intervenció de George Bush a la Knesset, la seu parlamentària israeliana, va marcar el punt àlgid. En ple èxtasi neocons , Bush va parlar del «poble escollit» i del «gran Israel», de Déu i del dimoni i de l'eterna lluita entre el bé i el mal, i la Knesset va ser tot aplaudiments.
Amb idèntiques invocacions a Déu, el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, i el líder d'Al-Qaida, Ussama ben Laden, cadascú per la seva banda, van aprofitar l'ocasió per tornar a jurar la destrucció d'Israel. Tots dos busquen atreure clients potencials de la regió.
I, aliens a totes aquestes grans paraules, els palestins van sortir a commemorar la Naqba , la catàstrofe. A Ramal·là, milers de persones van desfilar pels carrers del centre de la ciutat. L'ambient era gairebé festiu, i fins i tot esperançador. Si fins no fa gaire les manifestacions als territoris ocupats les monopolitzaven les milícies armades, aquest cop van ser els ciutadans, des de nens petits fins a gent gran, els que van omplir els carrers amb música, crits i proclames. Tot cofoi, el portaveu de l'OAP, Xavier Abu Eid, de mare catalana, es mirava la multitud i remarcava: «No hi ha ni un sol membre de Hamas, avui!» Cert. Érem a Ramal·là. Eren moltes les persones que portaven les claus de les cases que van perdre l'any 1948 quan Israel es va crear allà on ells vivien. Aquestes claus són, per a molts palestins, l'únic tresor de què disposen, una herència que passa de pares a fills i que simbolitza l'esperança de molts palestins de recuperar quelcom que puguin anomenar «casa». Per tancar la diada, els palestins van llançar 21.915 globus negres des dels camps de refugiats de Qalandia, a Ramal·là, i d'Aida, a Betlem, un per cada dia que ha passat des de la creació de l'estat d'Israel. A la sortida de Qalandia, al punt de control del mateix nom, uns quants joves havien muntat barricades mentre els soldats israelians disparaven bales de cautxú des de la distància. La realitat sempre s'imposa a les grans paraules.




Traducción al castellano




Israelíes y palestinos agotaron los dias para recordar, desde los dos lados, el sexuagésimo aniversario de la creación del Estado de Israel.


Para unos se acabó la fiesta y para otros continúa la desgracia. Israelies y palestinos pusieron punto final a las celebraciones y lamentos de lo que denominan independencia y de la naqba.


Concientes que es de mala educación presentarse a una fiesta de aniversario sin ningun regalo, las mas de cien personalidades convidadas a la conferencia organizada por el presidente israelí, Shimon Peres, fueron dejandole un reguero de grandes palabras. Todas, sin excepcion, hicieron propio el discurso israeli, y evitaron cualquier critica que desafinara con la canción de Feliz Cumpleaños.


El primero en estrenarse fue el ministro de Asuntos Exteriores español, Miguel Angel Moratinos. En un encuentro en su hotel de Tel-Aviv, el ministro desgrano sus esperanzas que, finalmente, se llegara al acuerdo definitivo entre israelíes y palestinos a final de este año. A la pregunta de si creia posible un acuerdo de paz que no cuente con Hamas, el ministro no dudo en repetir que "con Hamas, no es posible dialogar".


Y es que Shimon Peres ya lo habia dejado bien claro: "La culpa que los palestinos no tengan un estado propio es de Hamas". De las palabras del presidente israeli se podría desprender que la ocupacion de Palestina comenzo hace dos años, cuando el grupo islamista obtuvo el poder en la Franja de Gaza. Pero la gran estrella convidada fue, sin dudas, el presidente norteamericano. La intervension de George Bush en la Knesset, la sede parlamentaria israelí, marco el punto álgido. En pleno éxtasis neocon, Bush hablo del "pueblo elegido" y del "gran Israel", de Dios y del Demonio y de la eterna lucha del bien y el mal, y la Knesset fue todo aplausos.


Con idénticas invocaciones a Dios, el presidente irani, Mahmud Ahmadinejad, y el líder de Al-Quaeda, Ossama Bin Laden, cada uno por su lado, aprovecharon la ocacion para volver a jurar la destrucción de Israel. Ambos buscan atraer clientes potenciales en la región.


Y, ajenos a todas estas grandes palabras, los palestinos salieron a conmemorar la Naqba, la catástrofe. En Ramala, miles de personas desfilaron por las calles del centro de la ciudad. El ambiente era casi festivo y hasta esperanzador. Si hasta no hace mucho las manifestaciones las monopolizaban las milicias armadas, esta vez fueron los ciudadanos, desde niños hasta gente grande, los que llenaron las calles con música, gritos y proclamas. Satisfecho, el portador de la OAP, Xavier Abu Eid, de madre catalana, miraba la multitud y remarcaba: "No hay ni un solo miembro de Hamas hoy". Cierto. Estaban en Ramala. Eran muchas las personas que llevaban las llaves de las casas que perdieron en el año 1948 cuando Israel se creo alla donde ellos vivían. Estas llaves son, para muchos palestinos, el único tesoro del que disponen, una herencia que pasa de padres a hijos y que simboliza la esperanza de muchos palestinos de recuperar algo que puedan denominar "casa". Para acabar la conmemoracion, los palestinos lanzaron 21.915 globos negros desde los campos de refugiados de Qalandia, en Ramala, y Aida, en Belem, uno por cada día transcurrido desde la creación del estado de Israel. A la salida de Qalandia, en el punto de control del mismo nombre, unos cuantos jovenes habian levantado unas barricadas mientras los soldados israelíes disparaban balas de goma desde la distancia. La realidad siempre se impone a las grandes palabras.

No hay comentarios: