Israel fa 60 anys
Els israelians celebren la creació del seu estat entre llums i ombres
PERE MARUNY. Jerusalem
+ Els focs artificials il·luminen el nucli antic de Jerusalem, amb la mesquita de la cúpula de la Roca en primer terme.
Israel celebra el seixantè aniversari entre llums i ombres, amb una barreja d'orgull i de por, segur de si mateix i alhora avançant per camins incerts. Els actes de celebració de l'efemèride del seu naixement, el dia 14 de maig de 1948, fa dies que se succeeixen arreu del país, i és que el dia 8 era la data assenyalada en el calendari lunar hebreu.
El punt final de les celebracions, no obstant això, el marcarà la visita del president dels Estats Units, George W. Bush, el gran valedor i aliat d'Israel, que visitarà el país coincidint amb l'aniversari segons el calendari gregorià.
Amb milers de banderes israelianes onejant arreu del país, la primera part de les celebracions va estar dedicada a la memòria dels caiguts per la pàtria. Són 24.437 els soldats morts en combat, i 1.634 els civils israelians morts per accions armades des de 1948.
Els minuts de silenci emotius mentre sonaven les alarmes antiaèries, les enceses d'espelmes i els discursos oficials van donar pas a les celebracions. Focs artificials i llums làser van il·luminar el cel de Jerusalem, mentre una multitud enfervorida s'aplegava al carrer de Jaffa, l'artèria principal de la part jueva de la ciutat. A escassos cinc-cents metres, els ciutadans palestins de l'est de Jerusalem miraven enlaire amb indiferència: ells no tenien res a celebrar.
Els làsers i els focs d'artifici no poden ocultar, però, les ombres que envolten l'anomenat Dia de la Independència israeliana. Els palestins han batejat aquesta foscor en la qual viuen des de fa seixanta anys amb la paraula naqba , que significa «catàstrofe». Les xifres, més que parlar, callen per vergonya: el nombre de víctimes palestines des de la creació de l'estat israelià és incomptable, i 4,5 milions de palestins s'han convertit en refugiats.
Les mesures de seguretat per arribar a la festa del carrer de Jaffa, la qual es va allargar fins a la matinada de dijous amb música en directe i jocs de llums, eren esfereïdores. Autobusos entravessats al carrer per impedir-hi l'entrada de vehicles, barreres i centenars de policies i soldats demostraven que, tot i ser el guanyador del conflicte, Israel també ha de conviure diàriament amb la naqba , amb la qual està íntimament relacionat.
Els últims actes oficials de commemoració els van dur a terme les forces aèries israelianes sobre les platges de Tel-Aviv, l'endemà al matí. Però el que havia de ser una demostració de perícia va quedar frustrat pel mal aterratge d'un paracaigudista que, caient sobre la multitud, va ferir vuit persones, dues de les quals, greument.
I per acabar, tothom a casa a gaudir de la tradicional barbacoa familiar. El que segur que en va gaudir ben poc és el primer ministre israelià, Ehud Olmert. La cinquena investigació criminal en contra seu oberta pocs dies abans per un presumpte escàndol de suborn li ha aigualit la festa. Podria ser que Olmert tingués els dies comptats al capdavant del govern israelià. Sigui com vulgui, res no passarà fins que no hagi marxat del país el president nord-americà, a finals d'aquesta setmana.
+ Els focs artificials il·luminen el nucli antic de Jerusalem, amb la mesquita de la cúpula de la Roca en primer terme.
Israel celebra el seixantè aniversari entre llums i ombres, amb una barreja d'orgull i de por, segur de si mateix i alhora avançant per camins incerts. Els actes de celebració de l'efemèride del seu naixement, el dia 14 de maig de 1948, fa dies que se succeeixen arreu del país, i és que el dia 8 era la data assenyalada en el calendari lunar hebreu.
El punt final de les celebracions, no obstant això, el marcarà la visita del president dels Estats Units, George W. Bush, el gran valedor i aliat d'Israel, que visitarà el país coincidint amb l'aniversari segons el calendari gregorià.
Amb milers de banderes israelianes onejant arreu del país, la primera part de les celebracions va estar dedicada a la memòria dels caiguts per la pàtria. Són 24.437 els soldats morts en combat, i 1.634 els civils israelians morts per accions armades des de 1948.
Els minuts de silenci emotius mentre sonaven les alarmes antiaèries, les enceses d'espelmes i els discursos oficials van donar pas a les celebracions. Focs artificials i llums làser van il·luminar el cel de Jerusalem, mentre una multitud enfervorida s'aplegava al carrer de Jaffa, l'artèria principal de la part jueva de la ciutat. A escassos cinc-cents metres, els ciutadans palestins de l'est de Jerusalem miraven enlaire amb indiferència: ells no tenien res a celebrar.
Els làsers i els focs d'artifici no poden ocultar, però, les ombres que envolten l'anomenat Dia de la Independència israeliana. Els palestins han batejat aquesta foscor en la qual viuen des de fa seixanta anys amb la paraula naqba , que significa «catàstrofe». Les xifres, més que parlar, callen per vergonya: el nombre de víctimes palestines des de la creació de l'estat israelià és incomptable, i 4,5 milions de palestins s'han convertit en refugiats.
Les mesures de seguretat per arribar a la festa del carrer de Jaffa, la qual es va allargar fins a la matinada de dijous amb música en directe i jocs de llums, eren esfereïdores. Autobusos entravessats al carrer per impedir-hi l'entrada de vehicles, barreres i centenars de policies i soldats demostraven que, tot i ser el guanyador del conflicte, Israel també ha de conviure diàriament amb la naqba , amb la qual està íntimament relacionat.
Els últims actes oficials de commemoració els van dur a terme les forces aèries israelianes sobre les platges de Tel-Aviv, l'endemà al matí. Però el que havia de ser una demostració de perícia va quedar frustrat pel mal aterratge d'un paracaigudista que, caient sobre la multitud, va ferir vuit persones, dues de les quals, greument.
I per acabar, tothom a casa a gaudir de la tradicional barbacoa familiar. El que segur que en va gaudir ben poc és el primer ministre israelià, Ehud Olmert. La cinquena investigació criminal en contra seu oberta pocs dies abans per un presumpte escàndol de suborn li ha aigualit la festa. Podria ser que Olmert tingués els dies comptats al capdavant del govern israelià. Sigui com vulgui, res no passarà fins que no hagi marxat del país el president nord-americà, a finals d'aquesta setmana.
Traduccion al castellano.
Los israelies celebran la creacion de su estado entre luces y sombras.
Los fuegos artificiales iluminan el nucleo antiguo de Jerusalem, con la mezquita de la cupula de la Roca en primer plano.
Israel celebra el sextuagesimo aniversario entre luces y sombras, con una mezcla de orgullo y de miedo, segura de si misma y al mismo tiempo avanzando por caminos inciertos. Los actos de celebracion de la efemeride de su nacimiento, el dia 14 de mayo de 1948, ya hace dias que se suceden por todo el pais pues el dia 8 de mayo fue la fecha señalada en el calendario lunar hebreo.
No obstante,el punto final de las celebraciones lo marcara la visita del presidente de los Estados Unidos, George W. Bush, el gran valedor y aliado de Israel, que visitara el pais coincidiendo con el aniversario de acuerdo con el calendario gregoriano.
Con miles de banderas israelitas ondeando en cada rincon del pais,la primera parte de las celebraciones estuvo dedicada a la memoria de los caidos en defensa de la patria. Suman 24.437 los soldados muertos en combate y 1.634 los civiles israelies muertos por acciones armadas desde 1948.
Los emotivos minutos de silencio mientras sonaban las alarmas antiaereas, las velas que se encendian y los discursos oficiales, dieron paso a las celebraciones. Fuegos artificiales y rayos laser iluminaron el cielo de Jerusalem, mientras una multitud enfervorizada se reunia en la calle de Jaffa, la arteria principal del barrio judio de la ciudad. A escasos quinientos metros, los ciudadanos palestinos del este de Jerusalem miraban al cielo con indiferencia:ellos no tenian nada que celebrar.
Sin embargo,los lasers y los fuegos de artificio no pueden ocultar las sombras que envuelven al llamado Dia de la Independencia israeli. Los palestinos bautizaron esta oscuridad en la que viven desde hace sesenta años con la palabra "naqba", que significa "catastrofe". Las cifras, mas que hablar, callan por verguenza: el numero de victimas palestinas desde la creacion del estado israeli es incalculable, y 4,5 millones de palestinos se convirtieron en refugiados.
Las medidas de seguridad para llegar a la fiesta de la calle de Jaffa, fiesta que se alargo hasta la madrugada del jueves con musica en directo y juegos de luces, eran aterradoras. Autobuses cruzados en la calle para impedir la entrada de vehiculos, barreras y centenares de policias y soldados demostraban que, a pesar de haber ganado el conflicto, Israel tambien tiene que convivir diariamente con la naqba, con la cual esta intimamente relacionada.
Los ultimos actos oficiales de conmemoracion los llevaron a termino las fuerzas aereas israelitas sobre las playas de Tel-Aviv, a la mañana siguiente. Pero lo que tendria que haber sido una demostracion de pericia quedo frustrado por el mal aterrizaje de un paracaidista que,cayendo sobre la multitud,hirio a ocho personas,dos de las cuales se hallan en estado grave.
Y para terminar, todos a casa a disfrutar de la tradicional barbacoa familiar. El que seguramente disfruto poco fue el primer ministro israeli, Ehud Olmert. La quinta investigacion criminal en su contra abierta pocos dias antes por un presunto escandalo de soborno, le aguo la fiesta. Podria ser que Olmert tenga los dias contados al frente del gobierno israeli. Sea como sea, nada pasara hasta que no deje el pais el presidente norteamericano,a finales de esta semana.
PERE MARUNY - Jerusalem
5 comentarios:
Que excelente post, te respondo cun una frase de Ben Gurión sobre el título de este post:
¿Qué? ¿El aniversario del nacimiento de Israel, dice usted? ¡Es el aniversario de la declaración de independencia, joven! Israel nació aquí hace más de 3.000 años..." Así se dirigió a mí(1) David Ben Gurion, el hombre que, el 14 de mayo de 1948, ante una muchedumbre alborozada en Tel Aviv, proclamó el establecimiento del Estado de Israel.
Shalom
Esperemos querido Roy que algun dia se imponga la cordura sobre los intereses y puedan convivir en paz y con justicia judios y palestinos y desaparezcan de una vez por todas la jihad y los crimenes del estado israeli.Shalom,assalam malecum
Soy un admirador de lo que los judíos han hecho del Estado de Israel.
Para arrancar recuperaron una lengua que solo vivía (como el latín) en los ritos religiosos hasta darle vida y hacerla de uso cotidiano.
De a poco fueron levantando Universidades que dieron inventos, innovaciones y varios premios Nobel al mundo.
Pero también han causado millones de bajas humanas.
El milenario libro "El Arte de la Guerra" Sun Tzu dice: "La mejor victoria es vencer sin combatir, y ésa es la distinción entre el hombre prudente y el ignorante”.
Sin dudas Israel necesita desarrollar ciertas capacidades.
Como pudieron convertir el desierto en un vergel, deberán comprometerse en buscar soluciones inteligentes a los problemas con los palestinos, hezbollah, Iran, etc.
Estoy seguro que pueden hacerlo es cuestión de seguir intentándolo.
Rob: estoy de acuerdo con tus conceptos. Pero caes en el mismo error que el artículo: la hipérbole aritmética.
"millones de bajas", "incontables víctimas" o "4,5 millones de refugiados" son vaguedades irreales que no le agregan un gramo de peso a la justicia del derecho palestino y la causa de la paz. Pero dan argumentos a los belicistas para descalificar los nuestros. Un abrazo.
Roberto,no me quedo claro quienes son "los nuestros" pero,si te interesa,te digo para mi quienes son "los mios".Los mios son todas las victimas inocentes de ambos lados,los mios son las victimas que estan por llegar y que nadie va a evitar,los mios son toda esa gente honrada que no conocen paz alguna,que no pueden llevar adelante una vida digna entre atentados suicidas y "misiles inteligentes"(que contradictoria esta expresion!!!).Los mios no son judios,no son palestinos,son seres humanos y por ellos brindo.Porque todos llevamos en nuestras venas la misma sangre y cada gota que se derrama es tambien de nuestro cuerpo,cada vida que se va antes de tiempo nos hace mas viejos.Y mas tristes.Saludos
Publicar un comentario